Año: 2009

Acabe d’empendre el meu ‘passeig marítim’. Com cada dia recórrec el Muro fins les Goles. Els conductors em passen fregant i ofesos que algú ocupe el que és dels cotxes. No atenen el senyal de quaranta perquè en aquest poble ja fa temps que ningú atén a res.

Arribe a la zona de seguretat. Mentre sortege un seguit de ‘recaos’ de gos em sent protegit per una fila de birles blaves que marquen l’espai per caminar. Hi resta un carril de sentit únic per als cotxes. Hi ha un tram de l’Avinguda Mediterrània que possibilita aquesta obvietat. 25 anys, 25…

Fa vint-i-cinc anys (1984) que hauria d’estar oberta tota la Mediterrània però resulta més fàcil embolicar a la gent amb el passeig Marítim que donar la solució més òbvia. Si l’avinguda estiguera oberta amb un sentit únic per vora mar tots tindríem espai per passejar i no caldria tirar cases ni parets, però no convé parlar de la Mediterrània perquè aixina ho podem culpar als de Costes, aquells que tenen un altre color polític.

I en tornar fa garbinet i l’airet porta l’arena de la platja al Muro… Aquest matí un alumne em deia que si era veritat allò de les plantes que aguanten la terra i no deixen que les pluges se l’emporten. Sí, Vicent. I també m’ha dit si era veritat allò de les plantes que creixen a la platja i aguanten l’arena. Sí, Vicent. I també si l’ajuntament de Castelló havia plantat a la platja per crear dunes. Sí, Vicent…On vols anar a parar? És que en Almassora a la platja ho polvoritzen, tiren herbicida per a matar les plantetes, que diuen que fan lleig..i ara estan socarrades i no aguanten l’arena.

I ara vindran dies de parlar del Passeig Marítim i l’avinguda Mediterrània seguirà silenciada mentre corre el rellotge d’arena del Muro.

Jesús Bernat, veí de vora mar

Com el seu nom indica, un espai batejat com ‘passeig marítim’ hauria d’ésser un lloc on el ‘vianant’, ‘caminant’ o ‘passejador’ tinguera una clara preferència sobre els cotxes, les motos i altres màquines, que ja disposen de les carreteres com a lloc idoni del seu ús. L’estiu, temps habitual de vacances, i les ciutats que es tenen per sostenibles aconsellen l’abandó de les màquines en favor del ciutadà-vianant. No ens hauríem d’escandalitzar, per tant, si volem anar guanyant els carrers per als vianants, passejadors i caminants.

Des de fa uns anys, la pràctica de l’estiuejant que passeja per vore la mar i xerrar, camina per prescripció facultativa o, rabent i celerós, corre per esport, és un fet que ha anat omplint el Passeig Marítim de vianants. Aquestes persones humanes han de alternar les mirades a l’horitzó o a la nova villa amb les que vigilen el cotxe que corre cap a ells o aquell que es troba, usualment, mal aparcat.

També som conscients de les grans inversions que han fet veïnes ciutats per tal d’aconseguir uns magnífics passejos amb diversos jardins, pasarel.les, pantalans i demés mobiliari urbà que tan alegra els pobles costaners. No pretenem, hores d’ara, inversions milionàries en espais on urgeix més la protecció costanera. No volem, però, renunciar a allò que significa un passeig. Volem presentar, per tant, un model sostenible, senzill, barat, provisional i immediat.

Enguany ja podríem disfrutar, els almassorins, les almassorines i aquells forasters que tinguen a bé visitar-nos, d’un provisional-passeig consistent en un ample de 2 o 4 metres, segons els trams ho permeten, al llarg de tot el Passeig Marítim.

1. Només caldria, en un primer moment, pintar una franja molt visible en terra.
2. Es podria remarcar i, també guardar la seguretat del vianat, amb uns pilonets
3. Caldria fixar, clarament, els aparcaments de cotxes que tenen, entre l’actual vial i les tanques de les villes (línia de fanals), un ample sobrat. També caldria aprofitar els aparcaments dels carrers transversals. Per últim, si hom ho creu convenient, podrien habilitar-se alguns solars que, ara, només són nius de rates.
4. El carril de quatre metres es podria fixar en aquells trams que disposen d’un carrer paral.lel que poguera replegar el trànsit de sentit contrari. Proposem, per tant, una única direcció en aquestos trams (vg. plànol adjunt)
5. El carril de 2 metres quedaria per als trams que no tenen l’alternativa d’un carrer paral.lel a l’interior.
6. Existeixen alguns trams, com ara el Xopar, que per la seua amplària podrien rebre la doble direcció, l’aparcament i el carril per a vianants, passejadors i caminants.
7. Som coneixedors de les mancances d’alguns trams, esfaltat de l’Avgda. Mediterrània o talls com el de darrere del Bar Xapa. Amb tot, hi ha alternatives o solucions d’aquestos problemes.
8. Aquestes mesures, efectivament, caldria complementar-les amb un compliment estricte dels conductors pel que fa a la limitació de la velocitat i al correcte ús dels aparcaments.
9. Aquest compliment precisa del recordatori constant, en un primer moment, i de la sanció, si cal, per part de les forces encarregades de vetllar pel trànsit al nostre poble.
10. La inversió en el passeig seria mínima i propiciaria poder disfrutar més d’aquesta nostra mar Mediterrània, gaudir del passeig i fruir amb la conversa del veïnat.

Aquesta proposta fou tramesa com a moció al Ple Ordinari del dia……. en el qual va ser aprovada. Tal i com fou aprovada va estar oblidada i hem tingut un altre any de passejos d’obstacles continuats, algun accident, velocitats excesives malgrat la presència policial i tubs sorollosos de motos rabentes. A l’any que ve, més!

Jesús Bernat (veí de vora mar)